965 51 42 67 - Carrer de les Moreres, 9, 03827 Almudaina, Alacant almudaina@almudaina.es

Història

EL SIGNIFICAT DEL NOM

Almudaina, significa “fortalesa”. Segons el filòleg valencià Sanchis Guarner ve de la paraula àrab “almudena” que significa “fortalesa” la qual cosa té la seva explicació per la torre d’època romana que allí s’aixeca.

L’historiador Escolano diu que Almudaina procedeix de la paraula àrab “medina” i significa “ciutat acurada” o “població petita”. Aquesta etimologia d’Escolano no sembla exacta.

PRIMERS POBLADORS

Els primers pobladors segurament van ser els ibers contestans que es van establir al nord de la província d’Alacant i al sud de la de València, tenint per capital a Cocentaina, mentre els ibers edetans es van establir al centre i nord de la província de València, sent la seva capital Llíria.

ÈPOCA ROMANA

Els romans també es van establir a Almudaina, ja que segons l’historiador Francesc Figaeras, la seva torre fortalesa pertany a l’època romana. Aquesta torre, per la seva situació estratègica, va ser després reconstruïda pels àrabs.

 

RECONQUESTA

Pels anys 1244-1245, el rei En Jaume va conquistar tota la zona de Cocentaina que pertanyia a la jurisdicció del rei moro de Dénia, i va fer donació de tot el terme de Plans i Almudaina a Donya Teresa Gil de Vidaura i al fill de tots dos En Jaume, Senyor de Xèrica.

Donya Teresa Gil de Vidaura, filla de Juan de Vidaura, noble navarrès, va enviduar molt jove de Don Sancho Pérez de Losada. En Jaume la va conèixer abans de la mort de la seva segona esposa, Donya Violant, i va quedar enamorat de la seva bellesa. A la mort de Na Violant (1251), Jaume festejar insistentment a la senyora Teresa, la qual, no va accedir mai a les seves pretensions amoroses. Fins que un dia, portat per la passió, el rei En Jaume, va penetrar a la seva habitació, fent-li, davant de dos cavallers, jurament de matrimoni i va ser llavors quan Donya Teresa va accedir als seus desitjos amorosos. Però en Jaume mai va complir la seva promesa; la portava amb si i la tractava com una reina, però mai li va donar en documents el títol de tal. D’aquesta unió van néixer dos fills: Jaume, Senyor de Xèrica i Don Pedro, Senyor d’Ayerbe. Donya Teresa que en la seva joventut havia enlluernat amb la seva bellesa va contraure la malaltia de la lepra. En Jaume va demanar al papa Climent IV en 1266 que desfés el seu matrimoni però aquest no l’hi va concedir.

Mort ja En Jaume (1276), Donya Teresa Gil de Vidaura i el seu fill En Jaume, Senyor de Xèrica i l’esposa d’aquest Donya Elfa Albero de Asagra cedeixen totes les seves possessions de Plans i Almudaina al senyor Arnau de Senolis i Raimon de Pujasons. Aquestes possessions abastaven fins als termes de Margarida, Alcalà de la Jovada, Vall de Gallinera, Vall de Perpuchant (Orxa – Beniarrés), Alcocer, Vall de Travadell (Gorga – Benimarfull) i Vall de Ceta. En aquesta donació, Donya Teresa i el seu fill es van reservar la possessió del Castell de Plans i la Torre d’Almudaina, a més del comerç i l’administració de la justícia.

VENDA DEL CASTELL DE PLANS I LA TORRE DE ALMUDAINA

Sembla ser que a la mort de la Sra Teresa i el seu fill D. Jaume, la propietat del Castell de Plans i de la Torre d’Almudaina revertir de nou a la corona d’Aragó, perquè l’any 1389, Don Joan I rei d’Aragó i la seva esposa Donya Violant de Bar van vendre el Castell de Plans i la Torre d’Almudaina, al costat d’altres béns, a Juan Gascón de València, pel preu de 198.900 sous témales barcelonins (9.945 lliures). Don Joan I va portar una vida lliurada al luxe, als plaers, a les diversions de la música i de la caça. En un moment de dificultat econòmica es va veure obligat a vendre aquestes possessions, segons consta en un document que es conserva a l’Arxiu del Regne de València.

 

LA TORRE

Lligada sempre a l’estratègia militar del Castell de Planes, es conserva a Almudaina una torre-fortalesa moruna. Mesura 22 m. d’alçada i és de base quadrada. S’aixeca sobre una penya ia la vora d’un precipici i, segons l’historiador Francisco Higueras, pertany a l’època romana, però no indica en què fonamenta la seva opinió.

Per tres de les seves cares està unida als edificis del poble, molt a prop del temple parroquial. El seu valor estratègic residia, principalment, en que era un punt des del qual s’albirava tota la vall de Planes, Catznarruch, termes de Beniarrés i Gaianes, la Plana de Muro, el vessant sud de les serres de Benicadell i Mariola, la torre de Cocentaina i el castell de Travadell.

Dins el casc de la població d’Almudaina s’han trobat moltes tombes, algunes d’elles, com diu Sanchis severa, amb inscripcions aràbigues, que s’han perdut. La situació d’aquestes tombes, col·locades molt a prop les unes de les altres i en perfecta simetria, fan sospitar l’existència d’una aferrissada batalla per la possessió de la Torre. Un lloc de tan escàs nombre d’habitants com era Almudaina a l’època dels àrabs, fa impossible un cementiri de tals proporcions.

En 1408 Na Violant de Bar, esposa del rei D. Joan el Caçador, va concedir a Francisco Folorado el dret d’establir-se en ella, adaptant-la com a habitatge per a això, es va haver d’enderrocar els merlets i merlets i afegir-li un teulada a dues vessants de aigua.

En el seu interior consta de tres plantes en les quals hi ha:

Una habitació que es creu que hauria d’estar dividida en dues parts per les restes i serials d’envans, al mateix temps hi ha una llar de foc, amb prestatges adossats.
Dues habitacions independents, ja que hi ha dues portes una per a cadascuna i entre elles no hi ha comunicació.
Últim pis de la Torre, amb una alçada molt petita. No té compartiments i el seu sostre és la teulada de la Torre.
Posteriorment va ser utilitzada per albergar animals com gallines, conills, oques, coloms … Després, va ser venuda a uns particulars de Dénia. En l’actualitat ha estat adquirida per l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant, segons escriptura de compravenda de data 3 de desembre de 1999, als seus anteriors propietaris D. José Luis Riera Cabrera i D. Joseph Antoni Devesa Riera, es troba actualment inscrita amb el núm de finca 1845 en el Registre de la Propietat de Cocentaina ia data d’avui està en període de restauració, amb un pressupost de 477.244, 00 euros, finançat per la Diputació Provincial d’Alacant.

VENDA DEL CASTELL DE PLANS I LA TORRE DE ALMUDAINA

Sembla ser que a la mort de la Sra Teresa i el seu fill D. Jaume, la propietat del Castell de Plans i de la Torre d’Almudaina revertir de nou a la corona d’Aragó, perquè l’any 1389, Don Joan I rei d’Aragó i la seva esposa Donya Violant de Bar van vendre el Castell de Plans i la Torre d’Almudaina, al costat d’altres béns, a Juan Gascón de València, pel preu de 198.900 sous témales barcelonins (9.945 lliures). Don Joan I va portar una vida lliurada al luxe, als plaers, a les diversions de la música i de la caça. En un moment de dificultat econòmica es va veure obligat a vendre aquestes possessions, segons consta en un document que es conserva a l’Arxiu del Regne de València.

 

LA TORRE

Lligada sempre a l’estratègia militar del Castell de Planes, es conserva a Almudaina una torre-fortalesa moruna. Mesura 22 m. d’alçada i és de base quadrada. S’aixeca sobre una penya ia la vora d’un precipici i, segons l’historiador Francisco Higueras, pertany a l’època romana, però no indica en què fonamenta la seva opinió.

Per tres de les seves cares està unida als edificis del poble, molt a prop del temple parroquial. El seu valor estratègic residia, principalment, en que era un punt des del qual s’albirava tota la vall de Planes, Catznarruch, termes de Beniarrés i Gaianes, la Plana de Muro, el vessant sud de les serres de Benicadell i Mariola, la torre de Cocentaina i el castell de Travadell.

Dins el casc de la població d’Almudaina s’han trobat moltes tombes, algunes d’elles, com diu Sanchis severa, amb inscripcions aràbigues, que s’han perdut. La situació d’aquestes tombes, col·locades molt a prop les unes de les altres i en perfecta simetria, fan sospitar l’existència d’una aferrissada batalla per la possessió de la Torre. Un lloc de tan escàs nombre d’habitants com era Almudaina a l’època dels àrabs, fa impossible un cementiri de tals proporcions.

En 1408 Na Violant de Bar, esposa del rei D. Joan el Caçador, va concedir a Francisco Folorado el dret d’establir-se en ella, adaptant-la com a habitatge per a això, es va haver d’enderrocar els merlets i merlets i afegir-li un teulada a dues vessants de aigua.

En el seu interior consta de tres plantes en les quals hi ha:

Una habitació que es creu que hauria d’estar dividida en dues parts per les restes i serials d’envans, al mateix temps hi ha una llar de foc, amb prestatges adossats.
Dues habitacions independents, ja que hi ha dues portes una per a cadascuna i entre elles no hi ha comunicació.
Últim pis de la Torre, amb una alçada molt petita. No té compartiments i el seu sostre és la teulada de la Torre.
Posteriorment va ser utilitzada per albergar animals com gallines, conills, oques, coloms … Després, va ser venuda a uns particulars de Dénia. En l’actualitat ha estat adquirida per l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant, segons escriptura de compravenda de data 3 de desembre de 1999, als seus anteriors propietaris D. José Luis Riera Cabrera i D. Joseph Antoni Devesa Riera, es troba actualment inscrita amb el núm de finca 1845 en el Registre de la Propietat de Cocentaina ia data d’avui està en període de restauració, amb un pressupost de 477.244, 00 euros, finançat per la Diputació Provincial d’Alacant.